Renfe - Alrededores de Madrid - 1985

Els dies 30 de novembre i 1 de desembre de l'any 1985, l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona va organitzar un viatge a Madrid. Una de les activitats programades va consistir en un llarg passeig per la xarxa ferroviària a prop de d'aquesta ciutat. El tren que ens van proporcionar per al recorregut estava format per la locomotora dièsel 333-053-7, un cotxe dels denominats Costa i un vagó de mercaderies adaptat com a furgó. El recorregut va tenir el seu punt de partida a l'estació de Chamartín i en el curs del trajecte vam tenir ocasió de visitar la base dels trens Talgo a Las Matas, on se'ns va mostrar el funcionament del mecanisme automàtic per al canvi d'ample de rodadura d'aquests trens. En una de les seqüència del vídeo (minut 1:24) apareix fugaçment la locomotora 354-001-0 (Verge de Covadonga), recentment traslladada al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú després de ser catalogada com a vehicle històric.

Lamento que la qualitat de les imatges no sigui millor. En aquells anys els equips de vídeo d'ús domèstic oferien una resolució molt escassa.

Los días 30 de Noviembre y 1 de Diciembre del año 1985, la Asociación de Amigos del Ferrocarril de Barcelona organizó un viaje a Madrid. Una de las actividades programadas consistió en un largo paseo por la red ferroviaria de los alrededores de de esa ciudad. El tren que se nos proporcionó para el recorrido estaba formado por la locomotora diesel 333-053-7, un coche de los denominados Costa y un vagón de mercancías a modo de furgón. El recorrido tuvo su punto de partida en la estación de Chamartin y en el curso del trayecto tuvimos la ocasión de visitar la base de los trenes Talgo en Las Matas, donde se nos mostró el funcionamiento del mecanismo automático para el cambio de ancho de rodadura de dichos trenes. En una de las secuencia del vídeo (minuto 1:24) aparece fugazmente la locomotora 354-001-0 (Virgen de Covadonga), recientemente trasladada al Museo del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú tras ser catalogada como vehículo histórico. 

Lamento que la calidad de las imágenes no sea mejor. En aquellos años los equipos de vídeo de uso doméstico ofrecían una resolución muy escasa.

MZA 1701 Barcelona-Lleida 15-desembre-1985

El dia 15 de desembre de 1985, per commemorar el 125 aniversari de la línia de ferrocarril que uneix les poblacions de Manresa i Lleida, es va organitzar un viatge especial. Un fet destacat d'aquella celebració va ser la utilització d'una mítica locomotora: la 1701 de l'antiga companyia MZA (Compañia de los ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante) fabricada a l'any 1925, i que poc abans d'aquell viatge havia estat reparada.

Aquesta és la cronologia del vídeo que es mostra més avall:

minut 00 00  Retall del bitllet del viatge i sortida des de l'Estació de França a Barcelona.

   "     01 40  A les primeres rampes la locomotora té dificultats per arrossegar els set cotxes.

   "     02 04  Hem arribat a Montcada, i comencem a acumular retard.

   "     02 16  Tenim temps per saludar els amics retrobats. Al fons, la locomotora dièsel de reserva.

   "     02 40  Una altra aturada a Cerdanyola.

   "     04 08  Aturada programada a Manresa.

   "     05 19  Aturada a Calaf.

   "     06 36  Aturada a Cervera amb placa commemorativa i música de gralles.

   "     08 17  Són les quatre de la tarda i no hem dinat. Això provoca un amotinament per uns cacauets.

   "     08 32  A Bell-lloc ens endinsem a la boira.

   "     08 37  i arribada a Lleida.     

El día 15 de Diciembre de 1985, para conmemorar el 125 aniversario de la linea de ferrocarril que une las poblaciones de Manresa y Lleida, se organizó un viaje especial. Un hecho destacado de aquella celebración fue la utilización de una mítica locomotora: la 1701 de la antigua compañía MZA (Compañía de Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante) fabricada en el año 1925, y que poco antes de aquel viaje había sido reparada.

Esta es la cronología del vídeo que se muestra más abajo:

minuto 00 00 Billete del viaje y salida de la Estación de Francia en Barcelona.

   "       01 40 En las primeras rampas la locomotora tiene dificultades para arrastrar los siete coches.

   "       02 04 Hemos llegado a Montcada y empezamos a acumular retraso.

   "       02 16 Tenemos tiempo de saludar a los amigos reencontrados. Al fondo la locomotora diesel de reserva.

   "       02 40 Parada en Cerdanyola.

   "       04 08 Parada programada en Manresa.

   "       05 19 Parada en Calaf.

   "       06 36 Parada en Cervera con placa conmemorativa y música de "gralles"

   "       08 17 Son las cuatro de la tarde y no hemos comido. Amotinamiento por unos cacahuetes.

   "       08 32 En Bell-lloc nos adentramos en la niebla.

   "       08 37 Y llegada a Lleida.

EL MOROP VISITA EL TREN DE PALAU 09-SETEMBRE-2011

Foto: Josep Coll

Al mes de setembre, el MOROP (Unió europea de modelisme ferroviari i d'amics del ferrocarril) va celebrar un nou Congrés. Aquests congressos tenen una periodicitat  anual i són itinerants, de tal manera que cada any han de ser organitzats per la Federació d'Amics del Ferrocarril del país triat. I aquest any 2011 el país escollit ha esta Catalunya, i la FCAF (Federació Catalana d'Amics del Ferrocarril) l'encarregada d'organitzar les activitats i d'acollir el 130 congressistes procedents de diferents països d'Europa. Dels diversos actes organitzats per aquest Congrés, n'hi va haver un que va estar dedicat a visitar unes instal.lacions molt especials. A Catalunya hi han diversos circuits de trens de mida reduïda (o poc reduïda si tenim en compte la considerable grandària d'algun d'ells). Un d'aquests circuits és a Palau-solità i Plegamans i es diu TREN DE PALAU. A les seves instal.lacions  hi circulen trens per una via de 256 mm. d'amplada que configura un recorregut de més de 3 kilòmetres. Encara que aquesta entitat disposa d'un variat material mòbil, format per locomotores de vapor, elèctriques o a motor d'explosió, i també diversos cotxes de viatgers i vagons, es va aprofitar l'ocasió per fer venir des d'altres circuits algunes locomotores i cotxes per tal confegir una representació (encara que parcial) del mon del tren tripulat a Catalunya. Del material transportat cap el TREN DE PALAU cal destacar, entre altres vehicles, una magnífica locomotora a vapor del tipus Garratt, que va venir del CEMV  (Centre d'Estudis - Modelisme  Vapor), i procedents del CEMFES (Centre Modelisme Ferroviari Sabadell) la locomotora elèctrica Sabadell (una reproducció esplèndida de la cocodril de "Ferrocarrils  Vascongados) i la de vapor de rodatge 1-3-0 "Can Rull". Tots aquests vehicles van compartir la xarxa amb el material que roda habitualment al circuit del TREN DE PALAU, com la locomotora a vapor Big Viñas del tipus "Heisler", la Otto-elèctrica BB-4221-9, així com el cotxe de viatgers "Pullman" i altres.

En el mes de septiembre, el MOROP (Unión Europea de modelismo ferroviario y de amigos del ferrocarril) celebró un nuevo Congreso. Estos congresos tienen una periodicidad anual y son itinerantes, de tal forma que cada año deben ser organizados por la Federación de Amigos del Ferrocarril del país elegido. Y este año 2011 el país elegido ha sido Cataluña, y la FCAF (Federación Catalana de Amigos del Ferrocarril) la encargada de organizar las actividades y de acoger a 130 congresistas procedentes de diferentes países de Europa. De los diversos actos organizados por este Congreso, hubo uno que estuvo dedicado a visitar unas instalaciones muy especiales. En Cataluña hay varios circuitos de trenes de tamaño reducido (o poco reducido si tenemos en cuenta el considerable tamaño de alguno de ellos). Uno de estos circuitos esta en Palau-solità i Plegamans y se llama TREN DE PALAU. En sus instalaciones circulan trenes por una vía de 256 mm. de ancho que configura un recorrido de más de 3 kilómetros. Aunque esta entidad dispone de un variado material móvil, formado por locomotoras de vapor, eléctricas y de motor de explosión, así como varios coches de viajeros y vagones, se aprovechó la ocasión para traer desde otros circuitos algunas locomotoras y coches para mostrar una representación (aunque parcial) del mundo del tren tripulado en Cataluña. Del material transportado hacia el TREN DE PALAU cabe destacar, entre otros vehículos, una magnífica locomotora a vapor del tipo Garratt, que vino del CEMV (Centro de Estudios - Modelismo Vapor), y procedentes del CEMFES (Centro Modelismo Ferroviario Sabadell) la locomotora eléctrica Sabadell (una reproducción espléndida de la cocodrilo de "Ferrocarriles Vascongados) y la de vapor de rodaje 1-3-0 "Can Rull ". Todos estos vehículos compartieron la red con el material que rueda habitualmente en el circuito del TREN DE PALAU, como la locomotora a vapor Big Viñas del tipo "Heisler", la Otto-eléctrica BB-4221-9, así como el coche de viajeros "Pullman" y otros.

Jacobite Steam Train - Fort William - Mallaig

El tren de vapor Jacobite recorre un tram de la línia West Highland (des de Glasgow a Mallaig), i porta els passatgers a través d'alguns dels paisatges de muntanya més impressionants d'Escòcia. S'inicia a Fort William, una espectacular ubicació, amb la muntanya més alta del Regne Unit, el Ben Nevis (1.344 m.), com a teló de fons. En deixar Fort William viatjarem al llarg del Loch Linnhe abans d'abordar el terreny de muntanya. A Glenfinnan arribem a la part més pintoresca i espectacular de la línia, mentre el tren travessa el viaducte del mateix nom, construït entre 1897 i 1901 per l'enginyer Robert McAlpine. El viaducte té 380 metres i una alçada de 30 metres per sobre del Loch Shiel, amb 21 arcs. Deixant Glenfinnan, el paisatge s'obre i veiem el mar i les petites illes properes a la costa. Durant aquesta part del viatge es travessen dos viaductes més: Gleann Mama i el viaducte de Borrowdale, abans d'arribar a les petites ciutats de Morar i Arisaig, ja prop de la destinació final, Mallaig, que és un poble petit, però molt concorregut per ser el final de la línia, i tenir un port pesquer important, d'on parteixen alguns transbordadors de Caledonian MacBrayne cap a les illes properes, la més important, la de Skye.

El Jacobite recorre una distància de 41 quilòmetres entre Fort William i Mallaig i els trens es creuen amb els trens de servei regular a l'estació de Glenfinnan. El pintoresc Mallaig Extensión dels West Highland Railway va obrir les seves portes el 1901, i va ser operat pel North British Railway. Es va convertir en part del London and North Eastern Railway en 1923, i de British Railways amb la nacionalització de l'any 1948. Els serveis regulars de la línia de vapor West Highland es van retirar el 1967, en línia amb el British Rail Modernisation Plan, amb la substitució de totes les locomotores de vapor per dièsel. El 1984, British Rail va recuperar el tren de vapor en una part de la línia, en un esforç per encoratjar el turisme a la zona. Anomenat el "West Highlander", va aconseguir un gran èxit i més tard va ser denominat "The Lochaber". El 1995, després de la privatització de British Rail, la llicència d'explotació dels trens West Highlander va ser atorgada a la West Coast Railway Company, que va començar a operar el servei a l'estiu, sota el nou nom de "The Jacobite", en honor al Jacobistisme, moviment històric del S. XVII que reivindicava la dinastia dels Stuart.

En els últims anys, s'han utilitzat diferents locomotores de vapor, com la LNER Gresley clase K4 2-6-0 (dissenyada especialment per la ruta a la dècada dels 30), la LNER Peppercorn Class K1 2-6-0  (un desenvolupament del disseny K4 de la dècada dels 40) i la LMS Stanier Clase 5 4-6-0, coneguda com "The Black Fives". Al 2011, les locomotores per al servei principal són LMS Negre 5 45.231 o 61.994 LNER K4 "The Great Marquess" fins a finals d'agost, quan es canvia a les locomotores LMS Black 5 's 44.871 i 45.407 fins a finalitzar la temporada. Els cotxes han estat els British Railways Mark 1, en un principi propietat de la British Rail i pintats en blau i gris, però ara són propietat de la WCRC i estan pintats en marró. Per al servei addicional de 2011, s'utilitzen també cotxes British Railways Mark 2 per funcionar amb la Black 5 44.871.

El tren només funciona del 16 de maig al 28 d'octubre. El servei diari surt de Fort William a les 10.20h, arriba a Mallaig a les 12:25h. Torna des de Mallaig a les 14:10h, i arriba a Fort William a les 16.00h. El 2011 s'ha afegit un segon servei, a causa de la demanda, tots els dimecres, dijous i divendres, que surt de Fort William a 14.45h i arriba a Mallaig a 16:44h. Torna des Mallaig a les 18:40h, i arriba a Fort William a les 20:24h. El servei es creua en Glenfinnan amb el tren addicional de la tarda, i aquest és l'únic encreuament regular de dos serveis de vapor en tota la xarxa nacional (veure dates i horaris). La venda de bitllets està molt demandada, i convé adquirir amb força anticipació, podent fer-se a través del web.

El tren s'ha fet popular entre els innumerables seguidores de Harry Potter, doncs, convertit en el Hogwarts Express, surt a moltes escenes de les pel·lícules, destacant les seqüències del seu pas pel viaducte de Glenfinnan (foto final).

El tren de vapor Jacobite recorre un tramo de la línea West Highland (desde Glasgow a Mallaig), y lleva a lospasajeros a través de algunos de los paisajes de montaña más impresionantes de Escocia. Se inicia en Fort William, una espectacular ubicación con la montaña más alta del Reino Unido, el Ben Nevis (1.344 m.), como telón de fondo. Al dejar Fort William viajaremos a lo largo del Loch Linnhe antes de abordar el terreno de montaña.. En Glenfinnan llegamos a la parte más pintoresca y espectacular de la línea, mientras el tren atraviesa el viaducto de Glenfinnan, construido entre 1897 y 1901 por el ingeniero Robert McAlpine. El viaducto tiene 380 metros y una altura de 30 metros sobre el Loch Shiel, con 21 arcos. Dejando Glenfinnan, el paisaje se abre y vemos el mar y las pequeñas islas cercanas a la costa. Durante esta parte del viaje se atraviesan dos viaductos más: Gleann Mama y el viaducto de Borrowdale, antes de llegar a las pequeñas ciudades de Morar y Arisaig, ya cerca del destino final, Mallaig, que es un pueblo pequeño, pero muy concurrido por ser el final de la linea, y tener un puerto pesquero importante, de donde parten algunos transbordadores de Caledonian MacBrayne hacia las islas cercanas, la más importante, la de Skye.

El Jacobite recorre una distancia de 41 kilómetros entre Fort William y Mallaig y los trenes se cruzan con los trenes de servicio regular en la estacion de Glenfinnan. El pintoresco Mallaig Extensión de los West Highland Railway abrió sus puertas en 1901, y fue operado por el North British Railway.  Se convirtió en parte del London and North Eastern Railway  en 1923, y de British Railways  con la nacionalización del año 1948. Los servicios regulares de la línea de vapor West Highland se retiraron en 1967, en línea con el British Rail Modernisation Plan , con la sustitución de todas las locomotoras de vapor por diesel. En 1984, British Rail recuperó el tren de vapor en una parte de la línea, en un esfuerzo por alentar el turismo en la zona. Llamado el "West Highlander", alcanzó un gran éxito  y más tarde fue denominado "The Lochaber". En 1995, tras la privatización de British Rail, la licencia de explotación de los trenes West Highlander fue otorgada a la West Coast Railway Company, que comenzó a operar el servicio en verano, bajo el nuevo nombre de "The Jacobite", en honor al Jacobistismo, movimiento histórico del S. XVII que reivindicaba la dinastia de los Stuart.

En los últimos años, se han utilizado  diferentes locomotoras de vapor, como la LNER Gresley clase K4 2-6-0  (diseñada especialmente para la ruta en la década de los 30), la LNER Peppercorn Class K1 2-6-0 (un desarrollo del diseño K4 de la década los 40) y la LMS Stanier Clase 5 4-6-0, conocida como "The Black Fives". En 2011, las locomotoras para el servicio principal son LMS Negro 5 45.231 o 61.994 LNER K4 "The Great Marquess" hasta finales de agosto, cuando se cambia a las locomotoras LMS Black 5's 44871 y 45407 hasta finalizar la temporada. Los coches han sido los British Railways Mark 1 , en un principio propiedad de la British Rail y pintados en azul y gris, pero ahora son propiedad de la WCRC y están pintados en marrón. Para el servicio adicional de 2011, se utilizan también coches British Railways Mark 2  para su uso con la Black 5 44871.

El tren sólo funciona del 16 de mayo al 28 de octubre, el servicio diario sale de Fort William a las 10.20h y llega a Mallaig a las 12:25h. Regresa desde Mallaig a las 14.10h, y llega a Fort William a las 16.00h.  En 2011 se ha añadido un segundo servicio, debido a la demanda, todos los miércoles, jueves y viernes, que sale de Fort William a 14.45h y llega a Mallaig a 16:44h. Regresa desde Mallaig a las 18.40h, y llega a Fort William a las 20.24h. El servicio se cruza en Glenfinnan con el tren adicional de la tarde, y este es el único cruce regular de dos servicios de vapor en toda la red nacional (ver fechas y horarios). La venta de billetes está muy demandada, y conviene adquirirlos con bastante anticipación, pudiendo hacerse a través de la web 

El tren se ha hecho popular entre los innumerables seguidores de Harry Potter, pues, convertido en el Hogwarts Express, sale en muchas escenas de las películas, destacando las secuencias de su paso por el viaducto de Glenfinnan (foto final).

El Tren del País Càtar i de la Fenolleda

                                                               Foto: Xavier Fulquet

El dia 10 de juliol, i per començar bé l'estiu, l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona va organitzar una visita al Tren del País Càtar i de la Fenolleda, situat al departament dels Pirineus Orientals de l'estat francès. Un recorregut que va resultar ser una agradable passejada de 60 Km., amb inici a la població de Ribesaltes, i que comença travessant un suau paisatge de vinyes per anar trobant una orografia cada vegada més abrupta a mesura que s'acosta a la vila d'Atsat i les gorges del riu Aude. El recorregut ens va permetre viatjar en diferents tipus de vehicle, començant pels automotors Caravelle i continuant amb cotxes descoberts, que ens van fer disfrutar de l'aire lliure i dels sorolls de les rodes sobre les juntes dels rails. Un al·licient més d'aquesta línia ha estat la recent incorporació d'una locomotora a vapor del tipus "Mallet" 020+020 T, i que alterna la tracció dels cotxes oberts i mixtos amb una altra locomotora de motor dièsel. 

El día 10 de julio, y para empezar bien el verano, la Asociación de Amigos del Ferrocarril de Barcelona organizó una visita al Tren del País Cátaro y de la Fenolleda, situado en el departamento de los Pirineos Orientales del estado francés. Un recorrido que resultó ser un agradable paseo de 60 kms.. Con inicio en la población de Rivesaltes, el trayecto empieza atravesando un suave paisaje de viñedos para ir adentrándose en una orografía cada vez más abrupta a medida que se acerca a la villa de Atsat y las gargantas del río Aude. El recorrido nos permitió viajar en diferentes tipos de vehículos, empezando por los automotores Caravelle y continuando con coches descubiertos, que nos hicieron disfrutar del aire libre y los ruidos de las ruedas sobre las juntas de los raíles. Un aliciente más de esta línea ha sido la reciente incorporación de una locomotora a vapor del tipo "Mallet" 020 +020 T, y que alterna la tracción de los coches abiertos y mixtos con otra locomotora de motor diesel.

El Tren de las Merindades (Merintren)

Foto: Josep Coll

Al maig de l'any 2002, i durant un dels viatges que organitza l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona, es va dedicar un dia a la visita a l'anomenat Tren de las Merindades (Merintren), que aprofitava un petit tram de la línia del FC Santander-Mediterraneo. Aquesta línia va arribar a estar construïda quasi en la seva totalitat, i tenia la estratègica missió d'unir per transport ferroviari el mar Cantàbric i el Mediterrani. Sembla que no se li va donar l'oportunitat de demostrar el seu potencial, i l'any 1985 va ser clausurada. En aquesta visita vam tenir uns amfitrions de luxe en els components de La Asociación Burgalesa de Amigos del Ferrocarril (ABUAF). La seva amable acollida ens va fer gaudir d'una molt agradable jornada ferroviària. Vam viatjar entre les poblacions de Trespaderne i Medina de Pomar amb una insòlita composició formada per la locomotora de maniobres 10435, el cotxe B11T 16226, i dos vagons de mercaderies adaptats com a vehicles didàctics. Aquests vehicles eren custodiats per la Asociación para la Recuperación del Patrimonio Ferroviario (ARPAFER). En el mateix trajecte ens va acompanyar una curiosa dresina motoritzada per a transportar fins a sis persones, anomenada "Trenpujo". Lamentablement les imatges del vídeo només poden tenir la funció de recordatori d'un viatge que ara ja no és posible.

En Mayo del año 2002, y durante uno de los viajes que organiza la Asociación de Amigos del Ferrocarril de Barcelona, ​​se dedicó un día a la visita del llamado Tren de las Merindades (Merintren), que aprovechaba un pequeño tramo de la línea del FC Santander-Mediterráneo. Esta línea llegó a estar construida casi en su totalidad, y tenía la estratégica misión de unir por transporte ferroviario el mar Cantábrico y el Mediterráneo. Parece que no se le dio la oportunidad de demostrar su potencial, y en 1985 fue clausurada. En esta visita tuvimos unos anfitriones de lujo en los componentes de La Asociación Burgalesa de Amigos del Ferrocarril (ABUAF). Su amable acogida nos hizo disfrutar de una agradable jornada ferroviaria. Viajamos entre las poblaciones de Trespaderne y Medina de Pomar con una insólita composición formada por la locomotora de maniobras 10435, el coche B11T 16226, y dos vagones de mercancías adaptados como vehículos didácticos. Estos vehículos eran custodiados por la Asociación para la Recuperación del Patrimonio Ferroviario (ARPAFER). En el mismo trayecto nos acompañó una curiosa dresina motorizada para transportar hasta seis personas, llamada "Trenpujo". Lamentablemente las imágenes del vídeo sólo pueden tener la función de recordatorio de un viaje que ahora ya no es posible.

-

-

Viatge a Manresa

 

El 29 de maig vam fer un viatge especial de Barcelona a Manresa. Degut a que no es van poder fer servir ni la locomotora a vapor "Monistrol 209" ni la elèctrica "Pachanga", es va optar per una dièsel de la sèrie 254, de les que els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya utilitza per remolcar els trens de mercaderies. Per tant, la composició del tren va resultar ser una barreja d'una locomotora d'aquets temps i els cotxes històrics de fusta. Aquesta composició ens esperava a l'estació de Sant Boi, a on vam arribar amb tren convencional. Tot seguit es va iniciar el viatge fins a l'estació de Manresa-Alta, amb parada prèvia a l'estació de Sant Vicenç-Castellgalí, a on L'Associació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona va repartir coca i moscatell per tothom. Un cop a l'estació de Manresa-Alta, es va fer el canvi de sentit per tornar a Sant Boi.

El 29 de mayo hicimos un viaje especial de Barcelona a Manresa. Debido a que no se pudieron utilizar ni la locomotora a vapor "Monistrol 209" ni la eléctrica "Pachanga", se optó por una diesel de la serie 254, de las que los Ferrocarriles de la Generalidad de Cataluña utiliza para remolcar los trenes de mercancías. Por tanto, la composición del tren resultó ser una mezcla de una locomotora actual y los coches históricos de madera. Esta composición nos esperaba en la estación de Sant Boi, donde llegamos en tren convencional. A continuación se inició el viaje hasta la estación de Manresa-Alta, con parada previa en la estación de Sant Vicenç-Castellgalí, donde La Asociación de Amigos del Ferrocarril de Barcelona repartió coca y moscatel para todo el mundo. Una vez en la estación de Manresa-Alta, se hizo el cambio de sentido para volver a San Boi.