16/10/10

Celebracions dels 100 anys de la línia ferroviària del Bernina

---------------

Automotor ABe4 30
Locomotora Ge4/4 182



120 persones (20 de les quals érem membres de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona) vam participar a les celebracions per commemorar els 100 anys de la inauguració de la línia ferroviària del Bernina. Aquests actes, organitzats per la companyia dels Ferrocarrils Rètics i anomenats "100 Hores del Berninabahn", van transcòrrer durant els dies 16, 17, 18 i 19 de setembre de 2010. Aquesta línia -declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO- va ser inaugurada l'any 1910 i amb 60 Km. de recorregut uneix les poblacions de Sant Moritz i Tirano. Cap a la meitat del recorregut passa pel punt més elevat a l 'estació de Ospizio Bernina (2253 metres). Entre aquesta estació i la de Poschiavo salva un desnivell de 1200 metres en uns 20 Km., amb revolts de fins a només 45 metres de radi i alguns pendents del 7%. I tot això sense recórrer a altres mitjans que no siguin la tracció per adherència (sense ajut de cremallera). Els dos vídeos que acompanyen aquest post van ser enregistrats el dia 17 de setembre. Al matí vam viatjar des de Le Prese fins a Pontresina amb els automotors ABe4 30 i 34 (els grocs) i dos cotxes remolcats. A la tarda el viatge va ser a la inversa, però fins a Tirano. En aquest recorregut ens va remolcar la locomotora cocodril Ge 4/4 182 i vam poder gaudir a ritme de passeig del pas per l'emblemàtic viaducte circular o de cargol de Brusio, ja a prop de Tirano.





120 personas (20 de las cuales éramos miembros de la Asociación de Amigos del Ferrocarril de Barcelona) participamos en las celebraciones para conmemorar los 100 años de la inauguración de la línea ferroviaria del Bernina. Estos actos, organizados por la compañía de los Ferrocarriles  Réticos y llamados "100 Horas del Berninabahn", se celebraron durante los días 16, 17, 18 y 19 de septiembre de 2010. Esta línea -declarada Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO- fue inaugurada en el año 1910 y con 60 Km. de recorrido une las poblaciones de Sant Moritz y Tirano.  En la mitad del recorrido pasa por el punto más elevado en la estación de Ospizio Bernina (2.253 metros). Entre esta estación y la de Poschiavo salva un desnivel de 1200 metros en unos 20 Km., con curvas de hasta sólo 45 metros de radio y algunas rampas del 7%. Y todo ello sin recurrir a otros medios que no sean la tracción por adherencia (sin ayuda de cremallera). Los dos vídeos que acompañan este post fueron registrados el día 17 de septiembre. Por la mañana viajamos desde Le Prese hasta Pontresina con los automotores ABe4 30 y 34 (los amarillos) y dos coches remolcados. Por la tarde el viaje fue a la inversa pero hasta Tirano. En este recorrido nos remolcó la locomotora cocodrilo Ge 4/4 182 y pudimos disfrutar a ritmo de paseo del paso por el emblemático viaducto circular o de tornillo de Brusio, ya cerca de Tirano.
-------
-----------------------



                          

25/7/10

Trens de Gal.les


Foto:  Jordi Maymó



Del 20 al 24 de maig del 2010 l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona va organitzar, com cada any, l'anomenat Viatge de Primavera. El destí escollit va ser el País de Gal.les. Prenent com a base i punt de partida la població de Chester i utilitzant l'autocar com a mitjà de transport vam visitar 6 trens aprofitant que aquests estan separats per molt poca distància els uns del altres.L'ordre en el que vam fer les visites de cada tren, i que és el mateix dels vídeos que podeu visionar més avall, va ser el següent:

Llanberis Lake Railway
Utilitzant l'esplanació que ocupava l'antic tren construït per al transport de pissarra i que va ser clausurat l'any 1961, aquest petit tren circula entre Pen-Y-Llyn i Llanberis vorejant el llac Padarn en via de 597 mm. i en una extensió de 4 Km. Cal destacar que a Gilfach Ddu hi ha l'interessant Museu Nacional de la Pissarra.

Snowdon Mountain Railway
Un espectacular tren a cremallera que partint de Llanberis puja fins al cim del Snowdon (la muntanya més alta de Gal.les). L'ample de via és de 800mm. i recorre una distància de 7,6 Km. S'utilitzen locomotores amb motor dièsel i unes altres a vapor. En les que funcionen amb vapor cal destacar el só de les esbufegades de l'esforç dels èmbols per superar el gran desnivell existent, només pertorbat per un "sermó" inacabable de les explicacions que sonen per la megafonia de l'únic cotxe que empeny la locomotora. Al cim hi ha un modern edifici (El Snowdon Summit Center), i si la boira no hi es present, les vistes de la regió de Snowdonia són espectaculars.

Bala Lake Railway
Aprofitant un tram de l'antiga línia Ruabon - Barmouth de la Great Western Railway, aquest petit tren recorre la part sud-oriental del llac Bala partint de l'estació de Llanuwchllyn. Circula sobre via de 610 mm. i en una distància de 7,2 Km. El recorregut que vam fer va ser de la mencionada Llanuwchllyn a Bala i viceversa. Podreu observar com son de peculiars els cotxes de viatgers, que semblen voler ser una reproducció a escala dels que circulen per les línies convencionals britàniques, amb la seva particular forma de la secció del gàlib.
L'any 1903 va ser inaugurat aquest ferrocarril, i un cop clausurat el 1956, va tornar a funcionar l'any 1963 com a tren turístic. La via té un ample de 762 mm. i recorre una distància de 13,7 Km. Vam fer el viatge d'anada i tornada entre les estacions de Llanfair-Caereinion i Welshpool. El material rodant és originari de diversos països. La locomotora que ens estirava era de Romania i es poden veure cotxes austríacs i hongaresos.
Actualment aquest tren cobreix una distància de 36,2 Km. circulant en ample de via de 600mm. Ens va portar de l'estació de Caernarfon fins a Pont Croesor. No vam tenir la sort de que ens estirés alguna de les boniques locomotores a vapor de tipus Garrat, i si la decepció de que ho fes una de dièsel d'aspecte anodí i impersonal.
Autor de les fotos intercalades al vídeo: Jordi Maymó
La Ffestiniog Railway és la companyia ferroviària independent més antiga del mon. Ens va portar de Porthmadog a Blaenau Ffestiniog sobre via d'ample de 597 mm. i una distància de 21,7 Km.La locomotora que ens arrossegava (una doble Fairle) tenia la poc habitual configuració de ser com dues màquines ajuntades per la cabina. Per molt que te la miressis no trobaves la part posterior.





Del 20 al 24 de mayo de 2010 la Asociación de Amigos del Ferrocarril de Barcelona organizó, como cada año, el llamado Viaje de Primavera. El destino elegido fue el País de Gales. Tomando como base y punto de partida la población de Chester y utilizando el autocar como medio de transporte visitamos 6 trenes aprovechando que estos están separados por muy poca distancia los unos de los otros. El orden en el que hicimos las visitas de cada tren, y que es el mismo de los vídeos que podéis visionar más abajo, fue el siguiente:

Llanberis Lake Railway
Utilizando la explanación que ocupaba el antiguo tren construido para el transporte de pizarra y que fue clausurado en 1961, este pequeño tren circula entre Pen-Y-Lleyn y Llanberis bordeando el lago Padarn en vía de 597 mm. y en una extensión de 4 Km. Se ha de destacar que en Gilfach Ddu se encuentra el interesante Museo Nacional de la Pizarra.

Snowdon Mountain Railway
Un espectacular tren a cremallera que partiendo de Llanberis sube hasta la cima del Snowdon (la montaña más alta de Gales). El ancho de vía es de 800mm. y recorre una distancia de 7,6 Km. Se utilizan locomotoras con motor diesel y otras a vapor. En las que funcionan con vapor hay que destacar el sonido de los resoplidos del esfuerzo que hacen de los émbolos para superar el gran desnivel existente, sólo perturbado por un "sermón" interminable de las explicaciones que suenan por la megafonía del único coche que empuja la locomotora. En la cima hay un moderno edificio (El Snowdon Summit Center), y si la niebla no se presenta las vistas de la región de Snowdonia son espectaculares.

Bala Lake Railway
Aprovechando un tramo de la antigua línea Ruabon - Barmouth de la Great Western Railway, este pequeño tren recorre la parte sur-oriental del lago Bala, partiendo de la estación de Llanuwchllyn. Circula sobre vía de 610 mm. y en una distancia de 7,2 Km. El recorrido que hicimos fue de la mencionada Llanuwchllyn a Bala y viceversa.Se puede observar lo peculiares que son los coches de viajeros, que parecen querer ser una reproducción a escala de los que circulan por las líneas convencionales británicas, con su particular forma de la sección del gálibo.

Welshpool & Llanfair Railway
En 1903 fue inaugurado este ferrocarril, y una vez clausurado en 1956 volvió a funcionar en 1963 como tren turístico. La vía tiene un ancho de 762 mm. y recorre una distancia de 13.7 Km. Hicimos el viaje de ida y vuelta entre las estaciones de Llanfair-Caereinion y Welshpool. El material rodante es originario de diversos países. La locomotora que nos remolcaba era de Rumanía y se pueden ver coches austriacos y húngaros.

Welsh Highland Railway
Actualmente este tren cubre una distancia de 36.2 Km. circulando en ancho de vía de 600mm. Nos llevó de la estación de Caernarfon hasta Puente Croesor. No tuvimos la suerte de que nos remolcara alguna de las hermosas locomotoras a vapor del tipo Garrat, y si la decepción de que lo hiciera una diesel de aspecto anodino e impersonal.
Autor de las fotos intercaladas en el vídeo: Jordi Maymó

Ffestiniog Railway
La Ffestiniog Railway es la compañía ferroviaria independiente más antigua del mundo. Nos llevó de Porthmadog a Blaenau Ffestiniog sobre vía de ancho de 597 mm. y una distancia de 21,7 Km. La locomotora que nos arrastraba (una doble Fairle) tenía la poco habitual configuración de ser como dos máquinas juntadas por la cabina. Por mucho que miraras no encontrabas la parte posterior.
.

6/5/10

Ral.li dels Museus






El Museu de la Moto de Bassella ha organitzat quatre edicions de l'anomenat Ral.li dels Museus. Es tracta d'un ral.li no competitiu en el que els vehicles (tant motos com cotxes) fan un recorregut que conecta el Museu de la Moto de Bassella amb altres museus de la zona. He recollit imatges de l'edició de l'any 2007 i de l'any 2010 reflectides al vídeo que podeu visionar a sota. L'any 2007 van viatjar des  del Museu de la Moto fins al Museu de Joguets i Autòmats a la població de Verdú, i en l'edició d'aquest any el destí va ser el Museu dels dinosaures de Coll de Nargó. El reglament del ral.li estableix que tots el vehicles han de ser anteriors a l'any 1984, el que fa que la participació estigui representada per un ventall molt ampli de cotxes i motos. Hem d'agrair la dedicació dels propietaris d'aquets vehicles a la conservació i cura dels mateixos, el que ens permet veure'ls circular per les carreteres d'avui.

 


El Museo de la Moto de Bassella ha organizado cuatro ediciones del llamado Ral.li de los Museos. Se trata de un ral.li no competitivo en el que los vehículos (tanto motos como coches) hacen un recorrido que conecta el Museo de la Moto de Bassella con otros museos de la zona. He recogido imágenes de la edición del año 2007 y del año 2010 reflejados en el vídeo que podéis visionar mas abajo. En 2007 viajaron desde el Museo de la Moto hasta el Museo del Juguete i Autómatas en la población de Verdú, y en la edición de este año el destino fue el Museo de los dinosaurios de Coll de Nargó.El reglamento del ral.li establece que todos los vehículos deben ser anteriores al año 1984, lo que hace que la participación esté representada por un abanico muy amplio de coches y motos.Hemos de agradecer la dedicación de los propietarios de estos vehículos a la conservación y cuidado de los mismos, lo que nos permite verlos circular por las carreteras de hoy.


7/4/10

Campionat Nacional Brompton 2010 a Barcelona








El dia 3 d'abril es va celebrar a una part del recinte del Fòrum de Barcelona una cursa de bicicletes plegables de la marca Brompton. Els premis pel guanyador i guanyadora era un viatge a Londres per participar en la edició cinquena del Campionat del Mon (Brompton World Championschip). Aquestes curses van néixer de la iniciativa de Koos Kroon que regenta la botiga Bike Tech del barri de Gràcia a Barcelona i que és l'importador de les bicicletes plegables Brompton fabricades a Londres. La idea de organitzar aquests events lúdic-esportius va agradar tant al fabricant londinenc, que aquest  ja fa dos anys que convoca les curses de nivell internacional al parc que envolta el palau de Blenheim a Oxford. Donat que les bicicletes Brompton estan pensades per a un ús urbà, els participants d'aquestes curses han d'anar vestits d'oficinista en la seva versió més tradicional: americana,corbata o llacet els homes i vestit adequat les dones. En quan als participants cal destacar-los a tots -des de els que lluiten per la victoria fins als que només aspiren a acabar la cursa. De entre els que opten pels primers llocs he de fer esment dels components de l'equip "Cap Problema", que ja han estat al primer i segon lloc de les curses celebrades fins ara. I també els components de l'equip "Bike Tech" que els hi van al darrere.




El día 3 de abril se celebró en una parte del recinto del Fórum de Barcelona una carrera de bicicletas plegables de la marca Brompton. Los premios para el ganador y ganadora eran un viaje a Londres para participar en la edición quinta del Campeonato del Mundo (Brompton World Championschip). Estas carreras nacieron de la iniciativa de Koos Kroon que regenta la tienda Bike Tech del barrio de Gracia en Barcelona y que es el importador de las bicicletas plegables Brompton fabricadas en Londres. La idea de organizar estos eventos lúdico-deportivos gustó tanto al fabricante londinense, que este ya hace dos años que convoca las carreras de nivel internacional en el parque que rodea el palacio de Blenheim en Oxford. Dado que las bicicletas Brompton están pensadas para un uso urbano, los participantes de estas carreras deben ir vestidos de oficinista en su versión más tradicional: americana, corbata o pajarita los hombres y vestido adecuado las mujeres. En cuanto a los participantes cabe destacar a todos-desde los que luchan por la victoria hasta los que sólo aspiran a terminar la carrera. De entre los que optan por los primeros puestos tengo que hacer mención de los componentes del equipo "Cap Problema", que ya han estado en el primer y segundo lugar de las carreras celebradas hasta ahora. Y también los componentes del equipo "Bike Tech" que les van a la zaga.




10/2/10

MÄRKLINTAGE 2009


 


Els dies 19 i 20 de setembre de 2009 es va celebrar la Märklintage en el 150 aniversari de la fabrica Märklin, actualment dedicada principalment a la fabricació de trens en miniatura.L'Associació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona no va deixar passar aquesta oportunitat, i va organitzar un viatge per assistir-hi. El lloc que va acollir les diferents celebracions d,aquesta efemèride va ser la població alemanya de Göppingen, a l'estació de la qual van fer arribar una bona quantitat de material ferroviari -locomotores a vapor (br 41, 44, 50, 52.., diesel (v100), elèctriques (cocodrils), automotors i diversos cotxes de viatgers.A la mateixa estació es podia prendre una tren diesel format pels cotxes VT98 i VS98 que et portaven a la seu de l'empresa Leonhard Weiss, dedicada  a maquinaria per tractament de vies.I pel que fa al tren en miniatura i maquetes es podia anar al Stauferpark, a on hi havia una nau i tendals que allotjaven una gran varietat de material dedicat al hobby del tren petit. Tots aquests espais estaven comunicats entre si amb autobusos que no paraven de portar gent d'un lloc al altre.Als vídeos que segueixen es pot veure una petita mostra del que va ser aquesta festa, pèro ni les càmeres ni els nostres ulls eren suficients per veure l'allau de tantes joies ferroviàries.




Los días 19 y 20 de septiembre de 2009 se celebró la Märklintage en el 150 aniversario de la fabrica Märklin, actualmente dedicada principalmente a la fabricación de trenes en miniatura.La Asociación de Amigos del Ferrocarril de Barcelona no dejó pasar esta oportunidad , y organizó un viaje para visitar esta fiesta. El lugar que acogió las distintas celebraciones de esta efeméride fue la población alemana de Göppingen, a la estación de la cual hicieron llegar una buena cantidad de material ferroviario-:locomotoras a vapor (br 41, 44, 50, 52. ., diesel (V100), eléctricas (cocodrilos), automotores y varios coches de viajeros. En la misma estación se podía tomar un tren diesel formado por los coches VT98 y VS98 que te llevaba a la sede de la empresa Leonhard Weiss, dedicada a maquinaria para tratamiento de vias.Y respecto al tren en miniatura y maquetas se podía ir al Stauferpark, donde había una nave y toldos que albergaban una gran variedad de material dedicado al hobby del tren pequeño. Todos estos espacios estaban comunicados entre si con autobuses que no paraban de llevar gente de un lugar a otro. En los videos que siguen se puede ver una pequeña muestra de lo que fue esta fiesta, pero ni las cámaras ni nuestros ojos eran suficientes para ver la avalancha de tantas joyas ferroviarias.

----

20/12/09

VISITA AL FUTUR MUSEU DEL TRANSPORT A CHELLES 06-2009

Foto: Jordi Maymó


El dia 1 de juny del 2009 vam visitar una nau industrial a la població de Chelles, que és a uns 20 Kms. de Paris. Aquesta visita formava part del Viatge de Primavera 2009, organitzat per l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona (veure post anterior).

El transport des de l'hotel fins aquell lloc el vam fer amb dos autobusos dels anys 1934 i 1935, amb xassís i motor Renault. L'un (el nº 2883) és del model TN6C2, i l'altre (el nº 3073) model TN4A, amb motors de 6 i 4 cilindres respectivament. Al vídeo que acompanya aquest post, les imatges de l'interior de la cabina de conducció son de l'autobús nº 2883. Dins d'aquesta nau hi ha dipositat gran part dels vehicles per el transport urbà i interurbà que s'han de utilitzar per crear el futur Museu del Transport i que ha de quedar ubicat a la mencionada població de Chelles.

Un altre cop vam comptar amb la colaboració del nostre amic Julian i els seus company de AMTUIR (Associació per el Museu del Transports Urbans i Interurbans), que van fer possible l'entrada a l'interior d'unes dependències que normalment estan tancades al públic. Es pot comprovar al vídeo el bon estat general de tots el vehicles i ,com a una de tantes curiositats, mencionar que l'autobús que apareix amb un gran sobre-sostre, formava part dels que durant l'escassetat de combustibles es feien funcionar amb gas que carregaven al mateix carrer en sortidors habilitats a l'efecte.




El día 1 de junio de 2009 visitamos una nave industrial en la población de Chelles, que está a unos 20 Kms. de Paris. Esta visita formaba parte del Viaje de Primavera 2009, organizado por la Asociación de Amigos del Ferrocarril de Barcelona, (ver post anterior) El transporte desde el hotel hasta ese lugar lo hicimos con dos autobuses de los años 1934 y 1935, con chasis y motor Renault. Uno (el n º 2883) es del modelo TN6C2, y el otro (el n º 3073) modelo TN4A, con motores de 6 y 4 cilindros respectivamente. En el vídeo que acompaña este post, las imágenes del interior de la cabina de conducción son del autobús n º 2883. Dentro de esta nave estan depositados gran parte de los vehículos para el transporte urbano e interurbano que formaran parte del futuro Museo del Transporte y que debe quedar ubicado en la mencionada población de Chelles.     

Otra vez contamos con la colaboración de nuestro amigo Julian y sus compañeros de AMTUIR (Asociación para el Museo de Transportes Urbanos e Interurbanos), que hicieron posible la entrada en el interior de unas dependencias que normalmente están cerradas al público. Se puede comprobar en el vídeo el buen estado general de todos los vehículos y, como una de tantas curiosidades, mencionar que el autobús que aparece con un gran sobre-techo, formaba parte de los que durante la escasez de combustibles se hacían funcionar con gas que cargaban en la misma calle en surtidores habilitados al efecto.




28/9/09

ELS SPRAGUE-THOMSON DEL CINQUÈ REGIMENT DE VERSALLES 05-2009


Foto: Jordi Maymó


L'Associació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona organitza cada any el que en diem "Viatge de Primavera". Aquest any 2009, el viatge va ser a Paris, i un dels dies dedicat a anar i tornar a Londres amb l'Eurostar. El 31 de maig vam visitar el 5è Regiment d'Enginyers de Versalles, a on hi tenen preservat un seguit de material ferroviari.

En companyia d'en Julian (un entusiasta de la Historia del transport a Paris), vam poder admirar i viatjar en el  tren que podeu veure a la foto i al video que hi ha més avall. Es tracta dels SPRAGUE-THOMSON que donaven servei al metro de Paris des del començament del segle passat. A les instal.lacions del mencionat Regiment hi ha un traçat d'uns 4 Km. en forma de "8" amb creuament a nivell, per on vam poder passejar-nos amb aquests venerables trens. El tren que vam poder veure circular estaba compost per un vagó de treball (el T-74) que duia un generador per suministrar corrent als motors (com podeu observar no hi ha tercer carril ni cap altre pressa de corrent a la via), el remolc Ab.284 i el cotxe motor M.268 originari de l'any 1934 i recuperat per l'associació ADEMAS l'any 1998.



La Asociación de Amigos del Ferrocarril de Barcelona organiza cada año el que llamamos "Viaje de Primavera". Este año 2009, el viaje fue en París, y uno de los días dedicado a ir y volver a Londres con el Eurostar. El 31 de mayo visitamos el 5 º Regimiento de Ingenieros de Versalles, donde tienen preservado una serie de material ferroviario.
En compañía de Julian (un entusiasta de la Historia del transporte en París), pudimos admirar y viajar en el tren que podéis ver en la foto y el video que hay más abajo. Se trata de los SPRAGUE-THOMSON que daban servicio en el metro de Paris desde el comienzo del siglo pasado. En las instalaciones del mencionado Regimiento hay un trazado de unos 4 Km. en forma de "8" con cruce a nivel, por donde pudimos pasear con estos venerables trenes. El tren que pudimos ver circular estaba compuesto por un vagón de trabajo (el T-74) que llevaba un generador para suministrar corriente a los motores (como podéis observar no hay tercer carril ni ningún otro toma de corriente a la vía), el remolque Ab.284 y el coche motor M.268 originario del año 1934 y recuperado por la asociación ADEMAS el año 1998.